EL CRANC DE RIU

CRANC DE RIU:

Els crancs de riu són crustacis decàpodes i tots els individus formen part de les superfamílies. Comprenen tots els crancs d'aigua dolça.

Es compon amb 5 parells de potes, el primer parell amb pinces per alimentar-se, i l'abdomen amb falses potes.
Els crancs de riu muden l'exoesquelet i si es troben en latituds com les mediterrànies hivernen durant uns mesos.

Hàbit i alimentació:

Viuen a tots els continents en les aigües dolces amb la condició que no arribin a glaçar-se fins prop del fons durant l'hivern. Defugen els corrents ràpids i són animals de costums nocturns. La presència de cranc és un bon indicador de la qualitat de les aigües, tot i que no són gaire exigents en aquest aspecte.
S'alimenten de qualsevol matèria orgànica fins i tot carronya. Tenen molts depredadors al llarg de la seva vida: insectes, peixos, ocells i mamífers,i la llúdria.

Reproducció:

La còpula va precedida d'una lluita, de vegades amb ferides mortals, entre el mascle, que té pinces, i la femella. Quan el mascle aconsegueix tombar la femella, deixa anar el semen, que surt de la base de les falses potes (pleopodis) de l'abdomen. En el cranc de riu ibèric la fecundació dels ous ocorre un mes després de la copulació.
El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus), abans molt abundant, està amenaçat d'extinció des dels anys setanta del segle XX per una malaltia fúngica causada pel fong Aphanomyces astaci.
Està prohibit pescar i comercialitzar el cranc de riu ibèric. El seu nínxol ecològic l'envaeix el cranc de riu americà (Procambarus clarkii), molt més resistent i propagador del fong.
En l'actualitat només es troba el cranc de riu ibèric en petits trams de la part alta dels rius de Castella i Lleó, La Rioja i País Basc i alguns reductes de població molt minsos a Catalunya, a les capçaleres de certes rieres prepirinenques.