Les tortugues (estudo hermanni hermanni) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats.
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.
Reproducció:
La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.
És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.
N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.
La tortuga mediterrànea:
La tortuga
mediterrània és un habitant típic del bosc mediterrani d’alzines i pins amb
matolls abundants, malgrat que no li és favorable el bosc excessivament espès
ja que impedeix el pas de la llum solar.
La seva àrea de distribució ha anat disminuint de manera continuada a causa dels incendis forestals, la recol·lecció il·legal i l’alteració del seu hàbitat, i avui dia les poblacions continentals són tan sols una relíquia del que antigament van ser. Només sobreviuen petites poblacions al nord de Catalunya (Alberes), el sud de França (Maurés) i el nord-oest d’Itàlia, així com a les illes de Mallorca, Menorca, Còrsega i Sardenya. A Catalunya s’està intentant repoblar a partir d’individus captius algunes zones que presenten condicions favorables com són el massís del Garraf i diferents punts del sud de Tarragona.
Presenta una closca molt abombada, d’un color groguenc, amb un dibuix típic de taques més fosques. L’escut de la cua és partit, és a dir, doble, tret que la permet distingir de Testudo graeca, la tortuga mora, en la qual l’escut de la cua no és doble. El plastró és de color groc, i les taques fosques dels escuts es troben ordenades en dues fileres longitudinals de taques. El cap, el coll i les extremitats són d’un color groc verdós, i a l’extrem de les potes tenen unes ungles no afilades. La cua finalitza amb un apèndix corni, similar a una ungla.
La seva alimentació és principalment herbívora, malgrat que no rebutgen els petits invertebrats com cucs de terra o cargols.
Durant els mesos freds de l’any, la tortuga mediterrània s’enterra i roman inactiva sense alimentar-se. A la primavera torna a empendre l’activitat alimentant-se de forma abundant. A finals de maig es produeixen les còpules, precedides d’un festeig una mica violent per part del mascle. La posta es realitza generalment a mitjans de juny i consta de 4 a 12 ous que la femella enterra a un punt amb unes condicions ambientals apropiades. La incubació dura al voltant d’uns tres mesos.
La seva àrea de distribució ha anat disminuint de manera continuada a causa dels incendis forestals, la recol·lecció il·legal i l’alteració del seu hàbitat, i avui dia les poblacions continentals són tan sols una relíquia del que antigament van ser. Només sobreviuen petites poblacions al nord de Catalunya (Alberes), el sud de França (Maurés) i el nord-oest d’Itàlia, així com a les illes de Mallorca, Menorca, Còrsega i Sardenya. A Catalunya s’està intentant repoblar a partir d’individus captius algunes zones que presenten condicions favorables com són el massís del Garraf i diferents punts del sud de Tarragona.
Presenta una closca molt abombada, d’un color groguenc, amb un dibuix típic de taques més fosques. L’escut de la cua és partit, és a dir, doble, tret que la permet distingir de Testudo graeca, la tortuga mora, en la qual l’escut de la cua no és doble. El plastró és de color groc, i les taques fosques dels escuts es troben ordenades en dues fileres longitudinals de taques. El cap, el coll i les extremitats són d’un color groc verdós, i a l’extrem de les potes tenen unes ungles no afilades. La cua finalitza amb un apèndix corni, similar a una ungla.
La seva alimentació és principalment herbívora, malgrat que no rebutgen els petits invertebrats com cucs de terra o cargols.
Durant els mesos freds de l’any, la tortuga mediterrània s’enterra i roman inactiva sense alimentar-se. A la primavera torna a empendre l’activitat alimentant-se de forma abundant. A finals de maig es produeixen les còpules, precedides d’un festeig una mica violent per part del mascle. La posta es realitza generalment a mitjans de juny i consta de 4 a 12 ous que la femella enterra a un punt amb unes condicions ambientals apropiades. La incubació dura al voltant d’uns tres mesos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario