LA TONYINA

TONYINA

La tonyina o tonyina vermella tonyina roja (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids. La tonyina es distribueix per l'Atlàntic nord i el Mediterrani. Es considera extingida en el Mar Negre. La tonyina s'ha pescat des de l'Antiguitat per al consum humà. La pesca de la tonyina al Mar Mediterrani és actualment una de les pesqueres més lucratives del món i els exemplars de millor qualitat s'exporten al mercat japonès de peix cru (sushi i sashimi). La forta pressió pesquera ha fer que l'abundància de la població hagi disminuït de manera alarmant, en un 72% en els darrers 40 anys, i es classifiqui a nivell de "en perill".

La tonyina té una durada de vida llarga (amb estimacions d'edat màxima que varien de 20 a 50 anys) i madura a una edat relativament avançada: s'estima que els individus de l'estoc mediterrani esdevenen adults als 4 o 5 anys, mentre que en l'estoc occidental els individus comencen a pondre a partir dels 8 anys. A la Mediterrània, la tonyina fa la posta a l'estiu, sobretot durant els mesos de juny i juliol. Com en la majoria dels peixos teleostis, dels ous se'n desenvolupa una larva de vida pelàgica. A diferència d'altres peixos, però, les larves i juvenils de tonyina creixen de manera extraordinàriament ràpida: els individus nascuts al mes de juny a la Mediterrània poden assolir els 40 cm i 1 kg de pes a l'octubre, quan tenen 4 mesos d'edat. 

Alimentació:

S’alimenta bàsicament d’altres peixos pelàgics més petits, com les sardines, verats, sorells, etc. És un gran depredador que pot arribar a nedar a velocitats de fins a 90 km/h.

Reproducció:

Per reproduir-se, les tonyines busquen les millors aigües per deixar-hi els ous. Un cop s’han reproduït, migren a les àrees on hi ha més aliment. Aquests desplaçaments constitueixen les conegudes migracions cap al mar Mediterrani.

Aquesta tonyina és la més cobejable i pot arribar a assolir alts preus al mercat. Per exemple, al Japó és molt preuat per elaborar el sushi i sashimi, i s’ha arribat a pagar milers d’euros per un sol exemplar. Aquest fet provoca una gran demanda i una sobreexplotació de l’espècie. Els tonyinaires aprofiten les migracions que fan per reproduir-se, estenen les xarxes per les seves zones de pas i així capturen tot el banc sencer.

Un altre factor que ho agreuja, és la captura d’individus joves per portar-los a granges d’engreix. El fet de capturar joves que encara no s’han reproduït provoca una disminució de posta d’ous, amb la conseqüent pèrdua de nous individus.