LA LLOMBRIU

LA LLOMBRIU:

L’origen de les llombrius (parve) es situa en el precambrià fa 700 milions d’anys. Hi ha un gran nombre de famílies, espècies i subespècies que han anat  ocupant  llits fangosos de llacunes i les capes superiors de gairebé tots els sòls del planeta. El cuc de terra pertany al fílum dels anèl.lids, i entre aquests hi ha la classe dels oligoquets que reuneix més de 1800 espècies de cucs.

Els  cucs de terra perforen el sòl empassant-se gran quantitat de terra conjuntament amb les substàncies vegetals i animals en descomposició que troben en el seu camí i que li serveixen d’aliment. Podem trobar-lo normalment als horts, camps i jardins. 

Són fàcils de detectar en el terreny pels monticles d’excrements retorçats que hi ha a la entrada de les galeríes que perforen. Els seus excrements aporten potassi, fosfats i altres minerals al subsòl, afegint productes nitrogenats del seu metabolisme. Excaven la terra la barregen, l’espongen, la fan més permeable i al mateix temps la fertilitzen amb els seus excrements, aportant tot un munt de beneficis a l’agricultura sense perjudicar-la.

Com es reprodueixen

           

Els cucs de terra són uns animals hermafrodites insuficients, és a dir, són bisexuals, però necessiten una parella per reproduir-se. Una característica d’identificació és l’anell de reproducció anomenat clitel, un anell més ample situat a la part anterior del cuc que és present en totes les llombrius adultes. 

Reproducció: Els cucs de terra es reprodueixen cada 45 dies durant tot l’any, però la seva reproducció és més activa durant l’estació càlida i humida. Cada cuc està dotat d’òrgans reproductors femenins i masculins situats molt prop de l’extrem anterior del cuc. No poden autofecundar-se, per la cual cosa recorren a l’acoblament. Durant dues o tres hores, dos cucs col.loquen els extrems dels seus cossos en sentit invers i realitzen la còpula. El clitel, desenvolupat en època reproductora, llavors segrega una substància mucosa que facilita l’acoblament. Cada cuc rep l’esperma de l’altre i el reté en els receptacles seminals fins  el moment de la fecundació.

L’hora de la fecundació les glàndules del clitel produeixen una càpsula anomenada espermatòfor, de color groc verdós i uns 3-4 mm de grandària, en forma de pera. Aquesta càpsula amb els òvuls fecundats continua el seu viatge cap a la part anterior del cos per sortir a l’exterior convertit en un capoll tancat, on serà enterrat a la terra humida.

Alimentació:

Alimentació: És molt voraç, arriba a menjar el 90% del seu propi pes per dia. S’alimenta d’una varietat de matèria orgànica, incloent les fulles mortes i altres restes de vegetals, animals morts i partícules contingudes en la terra. En enterrar-se s’empassa i digereix aquesta matèria nutritiva dipositant els excrements a la superfície del sòl o dins dels seus túnels, produint un fertilitzant natural.

Solen viure a les capes superiors, però a l’hivern s’enterren més per escapar de les gelades. Quan el clima és molt caluròs fan el mateix per evitar la deshidratació. Defugen de la llum del dia, però sovint surten a la superfície durant la nit per alimentar-se i expulsar el seus detritus. Durant el dia només surten a la superfície en circumstàncies excepcionals, com quan s’inunden les seves galeries en cas de pluges torrencials.